UNS VITRALLS DEL SEGLE XX

2011-01-19T03:53:00.004+01:00

Quan se'm va ocórrer il·lustrar, des del dia de Santa Llúcia fins al de Reis, el blog amb vitralls de temes nadalencs, exactament igual que l'any passat vaig fer amb pintures sobre el mateix tema, de cap de les maneres em podia imaginar que, cercant aquestes imatges i la corresponent informació sobre elles, se m'obririen les portes d'un món fascinant i riquíssim: el dels vitralls. Tant és així que, admirador com sempre he estat de totes les expressions de l'Art, em fa una mica de vergonya pensar que, a part d'alguns dels preciosos vitralls que ens va deixar el Modernisme a casa nostra d'aquest món de colors on la llum, amb totes les gammes i intensitats amb què se'ns manifesta, és part essencial d'una obra d'Art, pràcticament no en sabia res..., però és que res de res!

No és que vulgui dir amb això que ara ja en sóc tot un expert -ni de bon tros!-, però confesso que estic cada dia més i més fascinat per aquest món de llums i de colors, fins al punt que vaig arribar a sentir-me engavanyat a l'hora de triar la imatge diària, ja que aquesta havia de ser forçosament sobre un tema nadalenc, i m'havia d'estar de poder mostrar moltes altres imatges, precioses!, que dia a dia anava descobrint i que res tenien a veure amb el tema de Nadal.

Una de les imatges de les quals parlava és aquesta:

En aquesta imatge s'hi veuen dos dels vint-i-quatre vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande, una petita població (2.748 habitants censats el 2008) de la regió francesa anomenada Xampanya-Àrdenes, al departament d'Aube. L'església va ser començada a construir el segle XIII, i al XVI es va donar per acabada. D'aquestes vidrieres em va sorprendre, sobretot, que l'audàcia de formes i de colors s'avenien perfectament amb un interior tan auster, i aquesta, encara que contrastant, bellísima comunió em va agradar, tant, que vaig començar a buscar-ne informació, la qual em va resultar molt interessant, tant és així que n'és la causa que m'hagi decidit a dedicar-li un post.

La regió de la Xampanya-Àrdenes, la capital de la qual és Reims, pot vantar-se de ser una de les regions amb un més alt nombre de vitralls de gran qualitat de totes les èpoques (a partir del segle XIII fins als nostres dies), no solament de França, sinó de tot el món.

Vegem aquí, per exemple, els vitralls del segle XIII del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims:

i un detall d'un d'ells:

i aquí sota, el rei David, detall del vitrall dedicat a l'Arbre de Jesé, també del segle XIII, a la catedral de Troyes.

Un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial va destrossar, a l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande, la totalitat dels vitralls que feia poc havien reemplaçat els que també havia destruït un altre bombardeig durant la Primera Guerra, vitralls, aquests darrers, que havien estat dissenyats per Maurice Denis.

De l'any 1992 al 2000 es van realitzar importants treballs de restauració en aquesta església, la qual havia estat declarada d'Interès Històric l'any 1840. Gràcies a la donació d'un ciutadà de Villenauxe -Maurice Boulle-, el qual havia deixat dit en el testament que va redactar l'any 1979 que totes les seves propietats, un cop ell mort, passessin a la Comunitat perquè aquesta les vengués quan creiés convenient i així, amb els diners obtinguts, poder finançar la col·locació de nous vitralls a l'església, l'any 2003 es va convocar un concurs per a tal fet, concurs que va guanyar el polifacètic artista britànic David Tremlett amb un projecte per a la realització del qual comptava amb el prestigiós taller Simon Marq, vitrallers des del segle XVII ubicats a la ciutat de Reims.

La intenció primordial del projecte de Tremlett era la de portar color a l'interior del temple, on la llum natural ja hi entra a gavadals gràcies als vint-i-quatre finestrals que hi té oberts a tot el voltant:

La presència del tons blavosos volen significar la puresa de Maria,

i la de tons vermellosos, la sang vessada per Jesucrist:

L'aire,

l'aigua,

així com la terra i el foc hi són representats en un abstracte vocabulari geomètric:

Villenauxe-la-Grande, en plena Xampanya francesa, té una llarga tradició viticultora, però les excel·lents argiles de les seves terres han fet que la ceràmica hi tingui també un paper primordial en l'economia, i és per això que Tremlett va voler deixar constància en els seus vitralls del treball de la gent de Villenauxe: punts rodons en referència al raïm,

i juxtaposició de blocs per referir-se a la ceràmica:

Per la banda dreta de la façana del temple, la llum hi entra a través d'un vitrall on, a més a més dels colors blanc i negre, el color blau turquesa és el predominant, i la llum que l'atravessa il·lumina la pila baptismal que hi ha a la capella de la mateixa banda just quan s'hi entra. És la Llum que ve a il·luminar l'aigua, font de l'espiritualitat i de la materialitat de la vida:

Són, tots plegats, dos-cents metres quadrats de superfície la que ocupen els vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, pel que està considerada com una de les obres més importants de la vitralleria de tot el segle XX i, com és natural, el tresor més preuat dels habitants del petit poble de Villenauxe-la-Grande, que tenen obertes les portes d'aquest temple durant tot l'any perquè es pugui visitar de forma gratuïta.

Ca l'Assur

UNS VITRALLS DEL SEGLE XX