PASTÍS DE MATÓ SENSE FARINA

2010-08-27T03:11:00.003+02:00

He estat darrerement, m'ho reconec, una mica engandulit, ja que gairebé tothom encara és de vacances durant aquests dies i, malgrat que jo ja les vaig fer el mes de juny, em fa com l'efecte que encara no n'he fet, i el temps, tot i que em sembli al contrari, passa que vola, ja que fa més de quinze dies que no escric cap post, i penso que potser ja comença a ser-ne hora.

El temps passa que vola acabo de dir... I tant!, perquè ja fa dos anys (!) -els ha fet aquest mes d'agost que s'acaba- que la Dolça, tot just haver estrenat el seu blog, No tot són postres... a la cuina, va penjar una recepta d'un pastís fet només amb mató, sucre i ous, un pastís que, segons explicava, ja el feia la seva àvia i que a casa seva és tot un clàssic.

El va titular, molt encertadament, Pastís de mató sense farina (aquí hi ha l'enllaç), i és un pastís que no solament he fet moltíssimes vegades, sinó que l'he recomanat i explicat com es fa a molta gent, perquè són unes postres molt lleugeres i idònies per acabar un dinar o un sopar sense gaires complicacions a l'hora d'elaborar-los, sobretot ara que ens fa aquesta calorada.

L'única variant que faig respecte al que fa la Dolça és que jo l'aromatitzo amb una mica de pell de llimona ratllada perquè li aporti una mica més de frescor, una frescor que, val a dir-ho, el pastís, que és molt millor servir fresc de la nevera, ja té.

Per fer-lo necessitarem:

► 500 gs. de mató. (No són manies, però tinc

comprovat que com de més qualitat sigui

aquest formatge, millor serà el delicat
gust final.)

► 150 gs. de sucre.
► 6 ous.
► La pell de mitja llimona (grossa), ratllada

tan finament com us sigui possible.

Encenem el forn a 200º.

Untem amb mantega un motlle rodó.

Separem les clares dels rovells dels ous.

Barregem, primer amb una forquilla metàl·lica per poder xafar bé el mató, els rovells, la pell ratllada de la llimona, el sucre i el mató, i batem aquesta barreja fins que ens quedi una massa ben escumosa.

Pugem immediatament les clares a punt de neu ben fort i, acte seguit i tan de pressa com ens sigui possible, amb suaus moviments de dalt a baix i amb molta cura perquè no se'ns abaixin ni les clares a punt de neu ni la massa batuda anteriorment, incorporarem les clares a punt de neu al batut d'ous, mató i sucre amb l'ajut d'una cullera metàl·lica grossa (de les de servir) o amb una llengua pastissera (és l'estri idoni).

Aboquem aquesta barreja al motlle, que ja teníem untat amb mantega, i el posem al forn, que ja teníem encès a 200º, i que abaixarem a 180.

Calculeu, si fa o no fa, tres quarts d'hora – una hora. Això dels temps als forns fa de molt mal aconsellar. La prova de l'escuradents és la que us farà saber si el pastís ja és cuit.

Un cop fora del forn, l'aboqueu sobre una reixeta perquè es refredi i, un cop fred del tot, el guardeu a la nevera fins al moment de servir-lo.

Penseu que és un pastís que no puja massa i que, un cop fred, s'abaixa una mica, però això fa, precisament, que acabi tenint una textura sòlida i suaument mantegosa, allò que ens fa dir: "Es desfà a la boca!"

Si el voleu empolsimar amb sucre en pols, feu-ho just abans del moment de servir-lo, ja que la mateixa humitat del pastís provoca que el sucre quedi embegut de seguida.

La Dolça explica també com fer la recepta amb la Turbo-Chef, i igual que a casa seva, aquest pastís, que es fa en un tres i no res, ja és un clàssic a casa nostra.

Ca l'Assur

PASTÍS DE MATÓ SENSE FARINA