tag:blogger.com,1999:blog-64319148320093702222012-05-27T17:57:23.815+02:00Ca l'AssurMúsica clàssica; òpera; literatura en general i lectures de poemes; art (escultura, pintura...); receptes de cuina casolana.Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-90747038416435008082010-10-15T06:17:00.006+02:002010-10-31T02:14:00.043+01:00FI DE LLUÍS COMPANYS<p$1></p$1><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_SBxS8JV88iM/TLe0OkP5sBI/AAAAAAAABr4/udTekyyDr8w/s1600/Llu%C3%ADs_Companys.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/_SBxS8JV88iM/TLe0OkP5sBI/AAAAAAAABr4/udTekyyDr8w/s400/Llu%C3%ADs_Companys.jpg" width="288" /></a></div><p$1><p$1><span class="letrag">A</span>vui, dia <b>15 d'octubre</b> de l'any<b> 2010</b>, fa setanta anys que <b>Lluís Companys i Jover</b>, <b>President de la Generalitat de Catalunya</b>, va ser afusellat, a dos quarts de set de la matinada, a <b>Barcelona</b>, al <b>Fossat de Santa Eulàlia</b> del castell de <b>Montjuïc</b>.<br /><br /><p$1><p$1> </p$1></p$1><b>Lluís Companys i Jover</b> és l'únic President elegit democràticament a Europa condemnat a mort. Un consell de guerra sense les més mínimes garanties de defensa, il·legal, en dictà la sentència.<br /><br />Setanta anys després, l'Estat espanyol encara es nega a anul·lar aquell judici.<p$1><p$1> </p$1></p$1><b>Josep Carner</b> li dedicà aquest poema que, com a homenatge, m'ha fet il·lusió gravar amb un coixí musical suggerit pel bon amic <b>Joaquim</b>, del <i>blog</i> <a href="http://ximo.wordpress.com/"><b>In Fernem Land</b></a>: l'<i><b>Adagio per a cordes</b></i>, de <b>Samuel Barber</b>, dirigit per <b>Leonard Bernstein</b>:<br /><br /></p$1></p$1><center><object data="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" height="35" style="height: 35px; width: 219px;" type="application/x-shockwave-flash" width="219"><param name="movie" value="http://assets.mixpod.com/swf/mp3/mff-stick.swf" /><param name="quality" value="high" /><param name="scale" value="noscale" /><param name="salign" value="TL" /><param name="wmode" value="transparent"/><param name="flashvars" value="myid=69467095&path=2010/10/14&mycolor=022a7a&mycolor2=77ADD1&mycolor3=ffffff&autoplay=false&rand=0&f=4&vol=100&pat=0&grad=false"/></object><a href="https://sites.google.com/site/assurbaye/Companys.mp3?revision=1"><img src="http://4284963096225845747-a-1802744773732722657-s-sites.googlegroups.com/site/assurbaye/YPqJWPCdoY.gif" style="padding: 0px 0px 0px 10px;" /></a></center><br /><p$1><center><table style="font-weight: bold; text-align: left; width: 360px;"><tbody><tr><td><p$1><span style="color: #1e0096; font-size: 120%; font-weight: bold;"><br /> Fi de Lluís Companys<br /><br />Era el moment de les tenebres<br />quan llum no veieu ni camí<br />i amagaven la cara els àngels<br />d'amargues menes de morir.<br />Els grans traïdors de la terra<br />varen lliurar-lo al més roí.<br /><br />–Véns i et perdem –deien en veure'l<br />la mar i l'aire pirinenc.<br />Ulls catalans espurnejaven:<br />Va de la mort al negre avenc.<br />Amb posat d'ira "¡Viva España!"<br />escopí un noi escardalenc.<br /><br />Del pobre clos on el tancaven<br />sonaren pany i forrellat.<br />De sos amics era en la casa:<br />del perseguit i del postrat.<br />Tenia allí per companyona<br />la catalana llibertat.<br /><br />El van jutjar quatre fantasmes<br />de l'eterna Espanya dorment,<br />amb llurs espases de per riure<br />i llur orgull, boira en el vent.<br />Fins que un matí sent a la porta:<br />Heus ací la mort, President.<br /><br />"La mort m'espera, bona amiga<br />de mà cruel i tendra sí.<br />Ara, mos peus, aneu descalços:<br />sense embolcall m'heu de servir.<br />És tocant terra catalana,<br />sentint-la bé, com vull morir."<br /><br />Tot peresós, el sol d'octubre<br />daurava el dia a poc a poc.<br />Quan els fusells van encarar-li<br />ell espera la veu de: –Foc!<br />que, eixit d'un rengle, donaria<br />l'oficial, rígid i groc.<br /><br />I en encetar-se'n la paraula<br />amb dring de renec foraster,<br />ell crida: –Visca Catalunya!<br />Tot, gent i pati, es va desfer:<br />i un batre d'ulls abans de caure<br />la gran Invocada veié<br />com una barca tota sola<br />però menada pels destins:<br />per uns destins d'ales nacrades<br />i el guspireig de les onades<br />i els salts de joia dels dofins.</span><br /><p$1> <span style="color: #151515;">Josep Carner</span><br /><p$1><p$1></p$1></p$1></p$1></p$1></td></tr></tbody></table></center></p$1><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/6431914832009370222-9074703841643500808?l=calassur.blogspot.com' alt='' /></div>Assurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.com18