SOPA DE PEIX (NOMÉS AMB UN CAP DE BACALLÀ)

2010-03-02T03:57:00.011+01:00

Sempre que es parla de plats tradicionals, es va a raure al menjar com a forma de subsistència amanit amb tocs d'enginy per transformar el que en podríem dir "l'alimentació bàsica" en un plaer. Les coques anomenades de recapte en podrien ser un bon i precís exemple, ja que no són altra cosa que una base de pa amb infinitat de possibilitats escampades per sobre que les fan molt més apetitoses que un tros de pa amb fuet.

La sopa de peix és, al meu entendre... i gust (sóc home “de cullera”) una de les creacions més encertades del “menjar de subsistència” esdevingut plaer, ja que la base sempre són o bé peixos amb tantes espines que fan de mal menjar, o bé d'aquelles parts del peix (espines i caps) que no es mengen i -i això és important de remarcar- les sopes de peix tenen tants gustos diferents com diferents siguin les espècies de peix que hi posem.

Jo sóc un autèntic fanàtic (sí, sí: fanàtic!) d'una sopa de peix que precisament el peix que hi poso, a més a més de fer un brou exquisit, no em costa ni cinc cèntims, ja que la Rosa, la peixatera a qui normalment sempre li compro, me'l regala perquè, com passa amb els caps de molts peixos (sobretot els de lluç) així com amb les espines, per exemple les del llenguado, que fan, aquestes, per a mi, el millor dels fumets, molta gent no ho aprofita. Estic parlant del cap del que a gran part del Principat anomenem bacallà fresc.

(Permeteu-me que faci aquí un petit parèntesi per, si ho creieu interessant, cliqueu aquí per anar al bloc del Massitet i de la Qui s'ho menja -Olleta de verdures- on en un dels seus posts vam tenir un interessant intercanvi de comentaris referents a la diferent manera que tenim els meridionals i els septentrionals d'anomenar aquest peix.)

Fet aquest parèntesi, i si us sembla, anem a la sopa:

A part del cap del bacallà (no vaig atinar a pesar-lo, però feia ben bé un pam i mig de llarg), vaig fer servir:

Pel brou de verdures:

► Un manat d'herbes pel brou: nap,
      xirivia, pastanagues, api
      (només la penca, ja que les fulles fan
      un brou on hi predomina en excés el
      gust) i porro.
► 1 carbassó mitjanet.
► 1 patata grossa.
► 1 ceba grossa pelada sencera
      i punxada amb un clau d'olor.
► 1 tomàquet gros sencer.
► Una bona branca de julivert.
► 1 fulla de llorer.

Pel sofregit:

► Oli d'oliva.
► Un parell de cebes de Figueres.
► 2 grans d'all.
► 1 cullerada de tomàquet fregit.
► 1 cullerada rasa (de les culleres de tè)
      d'un bon pebre vermell dolç
      (sóc un fan del pimentón amb
      denominació d'origen de La Vera).
► Un bon raig de vi blanc sec
      (un bon xerès sec és perfecte).

Vaig omplir una olla amb aigua mineral i, ja al foc, vaig anar tirant-hi (pelats o nets segons el cas) tots els ingredients per coure un bon brou de verdures, que vaig donar per fet quan el nap ja era cuit.

A mig fer, vaig salar el brou i vaig començar a preparar el sofregit tot pelant i tallant en làmines els grans d'all i, a la juliana ben fina, les cebes, que vaig sofregir en una paella amb oli d'oliva i amb el foc ben suau.

Quan la ceba, al cap d'un bona estona, ja estava transparent, vaig salar-la i, després d'apujar al màxim el foc, vaig tirar-hi un bon raig de xerès sec.

Un cop l'alcohol del vi es va haver evaporat, vaig abaixar el foc; vaig tirar a la paella la cullerada de tomàquet fregit i, després d'integrar-lo amb la ceba i l'all, hi vaig tirar el pebre vermell.

Unes quantes remenades perquè el pebre vermell no es cremés, i el sofregit ja estava al punt.

Després de comprovar que el brou ja estava també al punt, vaig retirar tots els ingredients i en aquest líquid hi vaig abocar el cap del bacallà i el sofregit.

Vaig apujar el foc al màxim i, tot just la sopa va començar a bullir, vaig anar abaixant-lo desescumant la sopa fins que va fer xup-xup (així la vaig deixar uns vint-i-cinc minuts). Cinc minuts abans, però, hi vaig abocar una mica (la mida, si fa o no fa d'una cullerada de tè) d'absenta.

Vaig treure de seguida el cap del bacallà perquè es refredés i vaig passar la sopa a través del colador xinès.

Ja tenia la sopa de peix feta, i quan vaig comprovar que el cap del bacallà ja no cremava vaig anar traient-li tota la carn (EXCELSA) de les ganyes.

A mi, particularment, m'agrada molt la sopa de peix amb quatre grans d'arròs i la mica de carn que hi pugui haver a les ganyes del peix amb què, en aquest cas, ha estat feta... I res més.

Ca l'Assur

SOPA DE PEIX (NOMÉS AMB UN CAP DE BACALLÀ)