tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post7184045002379262113..comments2023-03-21T11:48:15.516+01:00Comments on Ca l'Assur: DELACROIX, UN SEGELL I MANON..., O POTSER MILLOR: UN SEGELL, MANON I DELACROIXAssurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-78205319599435092962012-03-21T11:02:19.804+01:002012-03-21T11:02:19.804+01:00José Luis: Consti que això dels nibelungs, sigui a...José Luis: Consti que això dels nibelungs, sigui amb bledes o amb mongetes tendres, ho has dit tu, eh?, perquè jo no havia donat cap pista..., ni tampoc dic que la paraula nibelung ho sigui, una pista..., que en aquest món d'Internet s'acaba sabent tot i s'ha d'anar amb peus de plom. ;)Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-88766941229340451852012-03-17T09:50:03.687+01:002012-03-17T09:50:03.687+01:00Segons la teva interessant hipòtesi, i tenint pres...Segons la teva interessant hipòtesi, i tenint present que tot el que agrada, o engreixa o es pecat, els nibelungs amb bledes et baixarien molt el colesterol. Però potser moriries directament de fàstic.<br /> <br />He de dir que les patates amb bledes son el meu exemple predilecte de plat que, si es de molt bona qualitat i ben fet es boníssim (i no em cansa) i si no es així, es per llençar-lo. Potser amb certes musiques passa el mateix.José Luishttps://www.blogger.com/profile/01929064676226475935noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-78652968417154633372012-03-16T09:39:54.349+01:002012-03-16T09:39:54.349+01:00José Luis: Hahahahahaha!!!... Com a mes..., doncs,...José Luis: Hahahahahaha!!!... Com a mes..., doncs, et declaro el meu alum... més avantatjat. Ja veus si costa poc atorgar títols. :))<br /><br />Per altra banda, moltes gràcies pel regal, i amb el teu comentari se m'ha ocorregut fer-te una pregunta:<br /><br />És possible que algunes músiques ens pugin o ens baixin els nivells de colesterol?... Ho dic perquè, a mi, menjar, posem per cas, ous ferrats o tortells de pasta de full amb nata no em cansa, sempre em vénen de gust i, en canvi, les bledes m'agraden, però de tant en tant.<br /><br />El mateix em passa amb la música: Sempre em ve de gust escoltar Bach, Beethoven, Haydn, Rossini..., i, en canvi, hi ha altres compositors, els noms dels quals em callo per no crear-me enemics, que de tant en tant escolto gairebé com si prengués una medicina amarganta.<br /><br /><br />Kalamar: Efectivament; jo tampoc he parlat d'innovació sinó de trencament amb el Neoclassicisme, però no només en els formes sinó també en l'essència del concepte d'art dels neoclàssics, l'obra dels quals esta completament exempta pel que fa a la plasmació de les passions humanes, i és aquí on a mi em sembla que rau l'aportació de Delacroix a la pintura romàntica: la por, la crueltat, el dolor... poden esdevenir art.<br /><br />A França, tant ell com Géricault -quina injustícia, una mort tan prematura precedida d'una tan llarga malaltia!-, tenen com a model Rubens, i és més que evident la gran influència que els va exercir, pel que no sé -i potser diré un disbarat- si en lloc de parlar d'un estil pictòric no hauríem de parlar d'un moviment social on els sentiments per sobre de la raó estan reflectits a la pintura.<br /><br />Joaquim: Tal i com et pots imaginar, no estic gens ni mica d'acord amb tu, ja que la percepció que tens respecte a la immobilitat en les figures de Delacroix no és, ni molt menys, la que jo percebo, ja que si bé no et negaré que la gran influència de Rubens li aporti la teatralitat pròpia del barroc, una cosa que diferencia a Delacroix, no ja dels neoclàssics sinó fins i tot de molts altres pintors romàntics, és el gran dinamisme que caracteritza la seva obra.<br /><br />Josepb: Tenim una imatge un tant estereotipada del que va significar el Romanticisme, fins al punt que utilitzem l'adjectiu “romàntic” com a sinònim de llangorós, propi d'esperits tocats del mal d'amor, i el Romanticisme no és “només” això, ja que amb el Romanticisme podríem dir que l'home pren consciència de la importància que tenen els sentiments enfront de la raó i té la necessitat d'expressar-los. És ben bé allò d'aquella famosa sentència que va deixar, un parell de segles abans, Blaise Pascal: “El cor té raons que la raó desconeix”.<br /><br />Chopin, per exemple, és tan romàntic en qualsevol “Nocturn” com en l'anomenada “Cèlebre polonesa” en la qual aconsegueix expressar-nos un altre sentiment que res té a veure amb l'amor sinó que l'inspira un abrandat patriotisme.<br /><br />I pel que fa al segell francès, efectivament va ser la senyora Rosita, que tenia família exiliada a França i amb la qual s'hi escrivia, qui me'l va regalar quan va saber que en feia col·lecció. Bona memòria!<br /><br />Josep: Has estat encertadíssim: “Els museus estan plens de quadres, i molt cansats”, i és que sobretot als grans museus, que és on hi acostuma a haver-hi les grans obres, si no hi vas amb un itinerari més o menys estructurat acabes amb la sensació que no has vist gairebé res.<br /><br />Jo encara recordo la primera vegada que vaig entrar al Prado (tenia 18 anys): Ho volia veure “tot” i, per poder-ho fer, cosa que, naturalment, no vaig aconseguir, :)) vaig acabar rebentat i en vaig sortir amb una terrible sensació d'empatx perquè no vaig saber disfrutar de cap de les grans obres que tanta il·lusió em feia veure.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-64144626467607415002012-02-26T21:38:32.614+01:002012-02-26T21:38:32.614+01:00Magnífic aquest relat que ens fa veure quadres amb...Magnífic aquest relat que ens fa veure quadres amb més atenció del normal. Jo no sé qui va acabar amb el classicisme o qui va trencar amb... jo quan veig una pintura, enseguida se si em diu alguna cosa o no. Si em diu quelcom m'hi aturo i me la miro amb detall, ara bé si d'entrada no em fa ni fred ni calor, passo de llarg (els museus son plens de quadres i molt cansats i tampoc es cosa de passar-s'hi dies sencers). Tinc pendent d'anar a veure l'exposició de Delacroix (a veure si puc aquesta setmana), al qual sempre he relacionat amb el quadre "La llibertat guiant el poble". Molt bona la relació amb la Manon i Saint Sulpice!josephttps://www.blogger.com/profile/09333063608998688469noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-29957666334450110972012-02-26T20:24:01.166+01:002012-02-26T20:24:01.166+01:00Enric; Jo he anat a l'exposició de Delacroix, ...Enric; Jo he anat a l'exposició de Delacroix, tres vegades, l,última fent la volta per el carrer de Mèxic, doncs els móbils i la exposició que hi fant aquets dies, et far fer aquesta volta... ve anem al tema...<br /> Em costa molt veure el Romanticisme en aquest pintor, en canvi -com molt bé dius tu Enric- els detalls en els quadres queden molt ben marcats i a l'exposició així ho expliquen els anunciats a les parets per fer la presentació els temes a mirar. <br /> Per acompanyar i trovar-ho més pur, van fer tres concerts de música clàssica, -romanticisme- en el mateix Caixa Forum, em vaig anar a buscar l'entrada i... tant sols n'hi quedava una, sí, sí una... no la vaig agafar, doncs m'en faltava un altre... tocaven Chopin, Bramhs, Mendelssohn... <br /> Ah¡ per acabar, sinó vaig errat, el segell que descrius al prncipi, t'el va regalar la Senyora Rosita...? ho recordes...? <br /> Tinc el llibre de l'exposició, si et sembla bé te'l paso.<br /> Fins aviat Enric -Assur-Josepb.Menja de bacallà.https://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-88817240121387822972012-02-26T17:35:32.766+01:002012-02-26T17:35:32.766+01:00Ja em perdonaràs bon amic, però per a mi són cromo...Ja em perdonaràs bon amic, però per a mi són cromos de xocolata bona, però cromos.<br />Alguns quadres semblen escenografies per la Grand Òpera i sobretot, malgrat la seva perfecció i admirable detallisme com ens fas veure, jo trobo que les seves obres són més aviat fredes, els personatges son estàtues. La Grandeur no té límits i Delacroix tampoc i al final arribo a la conclusió que és un gran decorador que pinta les seves fantasies.<br />Ets tan punyatero i brillant que m'has fet acabar l'apunt.Joaquimhttps://www.blogger.com/profile/02458738232033921409noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-43099501468048944402012-02-26T08:38:18.926+01:002012-02-26T08:38:18.926+01:00No vull treure cap mèrit al Delacroix, un gran pin...No vull treure cap mèrit al Delacroix, un gran pintor i enorme treballador, però jo no trobo l'innovació enlloc. Per mi, Rubens és absolutament revolucionari i Delacroix es rebel·la contra el Neoclassicisme recorrent a Rubens, amb un toc d'exotisme. Potser és que no ho he vist tot i hauré d'anar a París. El romanticisme anglès i alemany sí són especials.kalamarhttps://www.blogger.com/profile/00255954588709339611noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-75953010011527445162012-02-25T16:00:32.909+01:002012-02-25T16:00:32.909+01:00Ets un mes...(perdó, anava a dir un mestre, tornem...Ets un mes...(perdó, anava a dir un mestre, tornem-hi). Ets molt bon profe. Primer ens fas riure, després una mica de musica per acompanyar la llicó, que si ja era bona així es superba. <br /><br />En agraïment, et faré un regal: Els ous no pugen el colesterol. I la cansalada o la botifarra, si es menja amb seques, tampoc (amb fesolets.. mmm). Bé, mitja veritat, perquè tot el que engreixa acaba pagant-se, i el millor consell alimentari es menjar de tot sense abusar de res. I pair bé. Amen.José Luishttps://www.blogger.com/profile/01929064676226475935noreply@blogger.com