tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post7110429514933743189..comments2023-03-21T11:48:15.516+01:00Comments on Ca l'Assur: EL RETRAT (I). UNA MENA DE PREÀMBULAssurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-71579867030886472012012-03-28T14:27:12.128+02:002012-03-28T14:27:12.128+02:00Efectivament, maac: La finalitat inicial dels que ...Efectivament, maac: La finalitat inicial dels que podríem anomenar ja com a retratistes era la de reflectir la realitat, tot i que, segurament i moltes vegades, amb una mica de “sabó” per intentar complaure el protagonista, i que el retrat fins i tot podrà arribar a esdevenir una imatge més o menys allunyada de la realitat sense deixar de ser per això un retrat, però ja en el Renaixement l'artista necessita crear: vol anar més lluny de reflectir “només” un rostre o una figura sencera, i és per això que són molts els retrats renaixentistes carregats de detalls i de simbologia. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_matrimoni_Arnolfini" rel="nofollow">“El matrimoni Arnolfini”, de van Eyck</a>, n'és un exemple claríssim, o, citant un article escrit pel teu paisà Martí Domínguez per a la revista “El Temps”, un article en el qual, després d'explicar les greus dificultats econòmiques que van acompanyar durant tota la vida Dürer (havia arribat a pagar posada retratant els amos de les fondes on hi feia estada!), acaba parlant de <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Albrecht_D%C3%BCrer_102.jpg" rel="nofollow">l'autoretrat d'aquest que hi ha al Louvre</a>, on el genial pintor de Nüremberg apareix amb un card a la mà.<br /><br />Diu Martí Domínguez:<br /><br />“El card és símbol del dolor i de la fatiga, i representa en l'art cristià els sofriments dels màrtirs i de Crist, i, en aquest sentit, Dürer se'ns mostra com un màrtir del seu destí amb un <a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/imatges_especie/4285_105164.html" rel="nofollow">card panical</a> que resulta extraordinàriament real, amb unes punxes com espases.”<br /><br />Reflexions com aquesta de Martí Domínguez crec que són les que ens fan veure que, sense deixar ni molt menys d'obviar-la, la tècnica és una eina que està al servei dels veritables artistes.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-81000867301321857062012-03-23T21:14:01.915+01:002012-03-23T21:14:01.915+01:00Bueno, yo creo que antes de las vanguardias artíst...Bueno, yo creo que antes de las vanguardias artísticas el retrato intentó plasmar la realidad, a veces psicológica, o también psicológica, pero la realidad, y después con la llegada de las vanguardias es cuando adquiere una nueva dimensión convirtiéndose en una pura imagen, en una representación de la realidad, a veces inexacta. Esto da para mucho más, pero más o menos eso es lo que yo pienso.maachttps://www.blogger.com/profile/03960590046029828271noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-22333639278085993072012-03-21T10:59:40.061+01:002012-03-21T10:59:40.061+01:00José Luis: Recordava perfectament que tant tu com ...José Luis: Recordava perfectament que tant tu com en Fede i a propòsit de l'apunt que vaig dedicar al “Davallament” de Van der Weyden, vau coincidir en comentar com us havia <i>frapat</i> l'esguard del papa Innocenci X, i et confessaré que mentre anava confegint el fragment de l'apunt que parla d'ell pensava en vosaltres dos.<br /><br />No saps la il·lusió que m'ha fet quan has dit que havies anat a veure el “Davallament” al Prado i que l'haguessis pogut contemplar amb tota tranquil·litat tal i com es mereix aquesta obra mestra!<br /><br />Veus, en canvi?: No coincidim quan parles de Pla i dius que les pàgines paisatgístiques et cansen, ja que a mi em passa tot al contrari. Un dels llibres que més m'agraden de Pla és “Cadaqués”, perquè hi abunden molt les descripcions de paisatge, un paisatge que, es nota de lluny estant, el tenia enamorat.<br /><br />“Goita”, com dirien a Girona, com, amb quatre delicades pinzellades, descriu al llibre “Cadaqués” la llum sobre un oliverar:<br /><br />“<b>L’aire i la llum viuen entre la cal·ligrafia precisa de les branques. Sota la seva fronda ingràvida i lleugera, la llum s’atura amb lenta i suau morbidesa: a l’estiu, era una lluna daurada; al setembre, d’un blau netíssim; ara, amb l’aire fresc, el blau es dilueix en un verd prim, que és com un blau tocat de fatiga.</b>”<br /><br /><br /><br />Titus: Mestres, metges i la resta del funcionariat ja esteu ben apanyats, ja, amb tota aquesta flora peppero-convergent!, i ho dic amb coneixement de causa perquè l'Anna Maria treballa a Justícia i estan que trinen.<br /><br />Els del tripartit no van fer res, absolutament res per agilitar-ne el funcionament, i es preveuen moltes escabetxinades.<br /><br />Si diumenge l'Arenas té majoria absoluta a Andalusia, que Déu ens agafi confessats o, en el nostre cas, amb moltes misses escoltades: deixem-nos, durant aquests dies que falten, de simfonies, òperes, concerts per a volins, falutes, etc., i escoltem misses amb força devoció; què et sembla, per començar, la de en si menor de Bach... :))Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-22978556898368613722012-03-18T11:10:48.159+01:002012-03-18T11:10:48.159+01:00Assur, la manca de recursos ve donada per les cara...Assur, la manca de recursos ve donada per les característiques especials del centre. La seguretat de que no anem a millorar, al menys en un temps, sí que ve donada per les retallades. Si ens quedem com estem, ja estarem millor que la majoria de centres.Titushttps://www.blogger.com/profile/01856860455735055621noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-12675497758694448682012-03-17T09:35:43.550+01:002012-03-17T09:35:43.550+01:00Potser recordaràs que aquest Innocenci es un dels ...Potser recordaràs que aquest Innocenci es un dels quadres que més m’ha impressionat mai. El vaig veure al Prado, on vaig tornar fa unes setmanes i no vaig deixar de passar una bona estona davant del Van der Weyden dels teus amors, que realment s’ho mereix. I estava solet, a cinquante metres de l’aglomeració per la copia de la Mona Lisa <br /><br />El primer llibre que vaig llegir en català va ser El quadern gris i, amb la excepció de les pàgines paisatgístiques que sempre em cansen, em va semblar una joia. Un català tan natural i planer com no he llegit mai més, encara que per aquí no anem mal servits. Curiosíssims els retrats que fan Quevedo i Pla, un al costat de l’altre, dos humors tan característics del seus orígens. I que proper es en Pla.<br /><br />I com l’apunt té la marca de la casa, no cal que et diguí que també m’ha agradat molt.José Luishttps://www.blogger.com/profile/01929064676226475935noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-84122037760931790522012-03-16T10:19:45.017+01:002012-03-16T10:19:45.017+01:00Maac: Crec que el retrat pictòric no sempre busca ...Maac: Crec que el retrat pictòric no sempre busca reflectir la realitat, com tampoc la busca sempre el retrat fotogràfic, ja que no és el mateix un retrat teu fet, posem per cas, per la Colita, que el que et pogués fer jo, per molt bona que fos la meva càmera. :))<br /><br />Moltíssimes ganes per l'enllaç al blog de Boccanegra. Hi he tret el nas, i l'he trobat interessantíssim, però me l'he de mirar i d'anar llegint amb deteniment, perquè val molt la pena.<br /><br /><br />Gràcies, Titus!, tu sempre tan amable.<br /><br />Coneixia, tot i que no el recordava, el fragment que has transcrit: magnífic!, i és que vaig passar una època, durant la meva joventut, molt “quevediana”, i “Los sueños” va ser un dels llibres que d'ell vaig llegir. N'hauria de fer una relectura, que serà, pràcticament, una primera lectura ja que han passat molts anys, perquè de ben segur en trauré molt més profit. Moltíssimes gràcies!<br /><br />Ah!, una altra de les genialitats de l'estada de don Pablos a casa del Dómine Cabra, és quan els serveixen una sopa, tan clara, que allà “peligraba Narciso más que en la fuente”.<br /><br />P.S. La manca de recursos de què parles és, també, fruit de les retallades?<br /><br /><br />Helena: És que Pla, és molt Pla! :)<br /><br />Una professora de català d'institut em va comentar un dia que si Pla hagués escrit en anglès, a moltes universitat hi hauria una Càtedra Pla. Llegint-lo, hi he pensat moltes vegades en aquest comentari.<br /><br />Una abraçada.Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-73573037477678652932012-03-13T13:11:30.459+01:002012-03-13T13:11:30.459+01:00El passatge, l'autoretrat de Pla m'agrada ...El passatge, l'autoretrat de Pla m'agrada moltíssim.Helena Bonalshttps://www.blogger.com/profile/12459084124496821166noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-31898798525675323092012-03-13T10:01:11.271+01:002012-03-13T10:01:11.271+01:00Quan dic "una altra obra seua" parle de ...Quan dic "una altra obra seua" parle de Quevedo, clar.Titushttps://www.blogger.com/profile/01856860455735055621noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-81562413654222720072012-03-13T10:00:29.796+01:002012-03-13T10:00:29.796+01:00Una fantàstica entrada, com és habitual en tu.
En ...Una fantàstica entrada, com és habitual en tu.<br />En la meua nova faceta de profe de llengua i literatura castellana forçat per la manca de recursos (ja saps que la meua especialitat és una altra), m'he fixat especialment en el retrat del Dómine Cabra i m'ha vingut al cap un igual de gràfic i de caricaturesc d'una altra obra seua, "El sueño de la muerte":<br /><br />Con su báculo venía una vieja o espantajo diciendo: "¿Quién está allá en las sepulturas?", con una cara hecha de un orejón, los ojos en dos cuévanos de vendimiar, la frente con tantas rayas y de tal color y hechura que parecía planta de pie, la nariz en conversación con la barbilla, que casi juntándose hacían garra, y una cara de la impresión del grifo; la boca a la sombra de la nariz, de hechura de lamprea, sin diente ni muela, con sus pliegues de bolsa a lo jimio, y apuntándole ya el bozo de las calaveras en un mostacho erizado; la cabeza con temblor de sonajas y la habla danzante; unas tocas muy largas sobre el monjil negro, esmaltando de mortaja la tumba; con un rosario muy largo colgado y ella corva, que parecía con las muertecillas que colgaban dél, que venía pescando calaverillas chicas.<br /><br />Yo que vi semejante abreviación del otro mundo, dije a grandes voces, pensando que sería sorda:<br />- ¡Ah señora! ¡Ah madre! ¡Ah tía! ¿Quién sois? ¿Queréis algo?<br />Ella entonces levantando el ab initio et ante saecula de la cara y parándose, dijo:<br />- No soy sorda ni madre ni tía, nombre tengo y trabajos, y vuestras sinrazones me tienen acabada.<br />¿Quién creyera que en el otro mundo hubiera presunción de mocedad, y en una cecina como ésta?<br />Llegóse más cerca, y tenía los ojos haciendo aguas, y en el pico de la nariz columpiándose una moquita por donde echaba un tufo de cementerio. Díjela que perdonase, y preguntéle su nombre. Díjome:<br />- Yo soy dueña Quintañona.Titushttps://www.blogger.com/profile/01856860455735055621noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-18099317739590922012012-03-13T09:40:48.331+01:002012-03-13T09:40:48.331+01:00Creo que te interesarán estas entradas del blog de...Creo que te interesarán estas entradas del blog de Boccanegra, con una música muy bien elegida:<br /><br /><br />http://xavisuescun.blogspot.com/2012/01/130-gentlemen-un-paseo-por-la-historia.html<br /><br />http://xavisuescun.blogspot.com/2012/01/131-ladies-un-paseo-por-la-historia-del.html<br /><br />Y en la etiqueta retratos del mismo blog encontrarás más cosas.maachttps://www.blogger.com/profile/03960590046029828271noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-53329787396359861492012-03-13T09:31:36.939+01:002012-03-13T09:31:36.939+01:00Y llego la fotografia y el retrato pictórico adqui...Y llego la fotografia y el retrato pictórico adquirió una nueva dimensión, ya no era estrictamente necesario plasmar exactamente la realidad ¿o quizás la perdió?maachttps://www.blogger.com/profile/03960590046029828271noreply@blogger.com