tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post1979455128307508021..comments2023-03-21T11:48:15.516+01:00Comments on Ca l'Assur: CANELONS CASOLANSAssurhttp://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-71287455386049949392016-12-25T12:36:45.741+01:002016-12-25T12:36:45.741+01:00Hola ara m´hi posso Que demá es Snt. Esteve espero...Hola ara m´hi posso Que demá es Snt. Esteve espero que m´en sortiré,... Gracies per la forma de explicar - nos . Bon Nadal 2016.! Áureahttps://www.blogger.com/profile/10873174667642072322noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-58544394998374221772010-01-16T11:49:50.470+01:002010-01-16T11:49:50.470+01:00Paco: No dubto de la qualitat dels canalons que di...Paco: No dubto de la qualitat dels canalons que dius que fa la teva filla, ja que si són de la mateixa qualitat dels arrossos que fa el seu pare, bé es podria fer servir aquell encertat adagi que diu: “De pare músic, fill ballador”. Una abraçada!<br /><br />Francesc: Ja saps que no en tens res, de pesat. Tot al contrari, el que és un pes és aquest mur immens de beneiteria contra el que ens enclastem un cop i un altre. El que sí que m'agradaria significar, però, és que aquest plat és un element integrador més, ja que també va ser -i ho continua sent-, plat de celebracions de moltíssimes famílies d'immigrants.<br /><br />Efectivament, Margarida, no és un plat, els canalons, per menjar fora de casa, sobretot quan, tal i com succeeix a moltes famílies, estan tan lligats a la nostra, de casa. Una abraçada.<br /><br />Que curiós, Cinta, aquesta manera de preparar la farsa. És com si hi anessis integrant beixamel, oi?... T'agraeixo molt el comentari i la felicitació.<br /><br />I està clar, Josep, que recordo tot el que dius! I com m'agradava donar voltes a la manivela de la màquina de picar carn collada a la taula del badiu, i l'estesa de les plaques sobre els eixugamans de quadres... Com oblidar-ho?<br /><br />Josep (noctàmbul): A casa he procurat que els canelons continuïn sent sinònim de festa -de fet, a la companya del meu fill gran, que és txeca, des que els va provar per primer cop li van encantar-, però el dia que no fallen mai és el de Reis, ja que a casa sempre hi ha aquest dia molt de tràngol i és molt pràctic tenir-los fets i congelats d'uns quants dies abans.<br /><br />Gràcies, Dolors! Ja ho veus, encara que m'agradi molt més el peix que no pas la carn, als canelons farcits de carn (els de tota la vida) també el hi tinc molt d'apreci.<br /><br />Pilar: Estic segur que si un dia de festa (per celebrar el seu sant o el seu aniversari, per exemple) li fas al teu marit uns canelons “comme il faût”, mentre se'ls menja no podrà evitar que li caigui una llagrimeta -no tan grossa, està clar, com quan guanya el Barça o quan escolta Bbagner-, però una llagrimeta segur que cau, i és que m'imagino que no vivint a Catalunya i menjar uns canelons fets a casa ha de ser... Buf!... Fins i tot a mi, només d'imaginar-m'ho se'm posa la pell de gallina... Fes-n'hi, fes-n'hi, i ja veuràs! ;)<br /><br />Moltíssimes gràcies, MaryLou! La cuina, quan es fa amb els cinc sentits, sempre és un deu! Una abraçada.<br /><br />Ai, parelleta! Em sento sempre tan afalagat amb els vostres comentaris, i si me'n sento, d'afalagat, és perquè sé que no en sou gens d'afalagadors! Una forta abraçada, amics!<br /><br />Sí, “Senyu”, ja ho vaig llegir a les cròniques que a la classe la Mireia utilitzava la màniga per escampar el farciment dels canelons, però manasses com sóc (i no exagero, gens, eh?) :) em sembla que jo no me'n sortiria.<br /><br />Montearriba: Sí que és cert que són entretinguts. De fet, per fer aquests cinquanta que explico vaig estar "tota una santa tarda", però tens l'avantatge de tenir preparat un bon àpat per un parell de vegades. Una abraçada!Assurhttps://www.blogger.com/profile/15796343929585005492noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-30185105319289468692010-01-13T18:34:17.518+01:002010-01-13T18:34:17.518+01:00A casa meva també és sinònim de festa...i ñes que ...A casa meva també és sinònim de festa...i ñes que fer canelons és ben entretingut, eh? El resultat per això ben s'ho val...ara mateix me'n menjaria un plat epr sopar...mmmmm!!!Petunets, <br />Eva.El cullerot Festuchttps://www.blogger.com/profile/00478865660458089520noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-60641477300605418212010-01-13T08:11:36.472+01:002010-01-13T08:11:36.472+01:00És ben cert que a casa canelons és gairebé sinònim...És ben cert que a casa canelons és gairebé sinònim de festa grossa, oi?<br /><br />Enric, es nota que et vas perdre una classe de la Mireia: ens va ensenyar a farcir els canelons amb una màniga pastissera, un truco que va molt bé ;)<br /><br />Ja veus que aquest curs no et pots perdre cap més classe, eh? Je je je...<br /><br />Una abraçada!Gemmahttps://www.blogger.com/profile/03484103750873778280noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-54122293061157482232010-01-11T20:30:09.368+01:002010-01-11T20:30:09.368+01:00Acabo de venir de ca la Boston i he aplaudit els s...Acabo de venir de ca la Boston i he aplaudit els seus canalons, ara els teus Enric, que amb aquest pas a pas ja no hi ha ningú que es pugui resistir a cuinar-los!! Trobo genial l'estil del vostre bloc, cada dia m'enamora més. Molts petons bonic.La cuina vermellahttps://www.blogger.com/profile/14625795564948241177noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-29072372893931843102010-01-11T18:05:46.783+01:002010-01-11T18:05:46.783+01:00Els canelons ens encanten a casa meva!! els teus s...Els canelons ens encanten a casa meva!! els teus son de 10!!!<br />Bon any!!!<br />PetonetsMaryLouhttps://www.blogger.com/profile/05329040534298639690noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-39203677824229829632010-01-11T11:31:20.455+01:002010-01-11T11:31:20.455+01:00desde luego Enric, cuando leo tus recetas me entra...desde luego Enric, cuando leo tus recetas me entran unas ganas irresistibles de comer, y claro, no tendré por menos que ponerme a estos canelones...<br /><br />(tengo esos libros del Nestor, son un placer leerlos, sobretodo el de "Veinte siglos de cocina en Barcelona")<br /><br />un abrazo desde un Madrid blanco y azul, (como tú blog)pfphttps://www.blogger.com/profile/14746811172677780022noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-21499672741587653792010-01-10T22:04:28.255+01:002010-01-10T22:04:28.255+01:00Caram noi , quins canalons !!!!
i explicats tan bé...Caram noi , quins canalons !!!!<br />i explicats tan bé com tu fas sempre , encara semblen millors!!!!<br />Que tinguis un Bon anyELS PEIXOShttps://www.blogger.com/profile/16797954384379800613noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-70477391472166907142010-01-10T17:56:49.378+01:002010-01-10T17:56:49.378+01:00Enric,
Si senyor, els canelons amb el temps han es...Enric,<br />Si senyor, els canelons amb el temps han esdevingut un clàssic de la cuina catalana. Nosaltres quan els fem hi posem pit de pollastre en lloc del pit d'indiota. El que desconeixia és la proporció de multiplicar per 10. A més, tot i que tradicionalment els canelons és fan per Sant Esteve, crec que és d'aquells plats que fan festa i per tant son de bon menjar qualsevol dia.<br />Una abraçadajosephttps://www.blogger.com/profile/03435152638088335292noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-12005046883088327082010-01-10T17:09:04.353+01:002010-01-10T17:09:04.353+01:00Enric; Quin "exércit" de canalons tant b...Enric; Quin "exércit" de canalons tant ben arrenglerats, per després "atacar-los" per la part més débil quànt hi ha gana... l'estòmac¡.<br /> Aquesta "guerra", també la tenía la mare, quant s'aixecava per la Festa Major de Badalona -15 d'Agost- i preparava -també- un bon exércit de canalons... ho recordas?. Que viagi de gust Enric¡¡Josepb.Menja de bacallà.https://www.blogger.com/profile/00006152905509350156noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-5311290871250722112010-01-10T14:28:32.756+01:002010-01-10T14:28:32.756+01:00Hola Assur,
Semblen molt bons els teus canelons!! ...Hola Assur,<br />Semblen molt bons els teus canelons!! Quina bona pinta que fan!<br /><br />Com tu dius a cada casa hi ha una recepta i uns records. Jo ara t’explicaré la meva, els faig com la meva avia i la meva mare, encara que coincidim amb moltes coses, jo faig el rostit, però després faig el que jo considero la “massa”, en una paella poso una mica de mantega i la carn tota trinxada, aleshores poso farina i després llet i vaig remenant molta estona fins que queda tot més compacte i després ja ho poso dins les plaques dels canelons. Es una recepta casolana.<br /><br />Et felicito per aquests plats tan bons i per les teves idees, que sempre s’en apren. <br />Feliç any nou.Cinta F. Agellhttps://www.blogger.com/profile/05205691546021655122noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-82558248956902935822010-01-10T10:18:06.253+01:002010-01-10T10:18:06.253+01:00És veritat que els canelons van lligats al record ...És veritat que els canelons van lligats al record de grans celebracions familiars. I com sempre havia trobat tan bons els de la meva mare, era incapaç de menjar-ne quan menjava fora de casa.<br />Jo, com tu, també hi poso 3 tipus diferents de carn, encara que la manera de fer-los és totalment diferent. "Cada maestrillo, su librillo", oi?<br /><br />Una abraçada.Margaridahttps://www.blogger.com/profile/05364519837689939550noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-31934167299979637172010-01-10T09:55:26.127+01:002010-01-10T09:55:26.127+01:00Caram, quins canelons més bons!! Les teues fotos s...Caram, quins canelons més bons!! Les teues fotos són molt didàctiques. Quina cosa més curiosa la percepció que tenim les persones, de vegades, de les coses o els costums "de tota la vida". I és que no ens adonem que les nostres vides són espurnes fugisseres de l'eternitat. És clar, ho mesurem tot a la nostra i no l'encertem, o sí. Conec alguns valencians que, amb això del "tota la vida" hi justifiquen cada bestiesa gastronòmica... Bé, no vull fer-me pesat. M'ha encantat, com sempre, el teu post. Salutacions per a tu i per a la teua dona.Franceschttps://www.blogger.com/profile/17978125956760108158noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6431914832009370222.post-51929426035692033662010-01-10T09:23:00.188+01:002010-01-10T09:23:00.188+01:00por éstos lares a los canelones siempre se le han ...por éstos lares a los canelones siempre se le han atribuido a catalunya, y tienes razón que cuando se leen libros de cocina especializados se dice que su origen es italano, de todas maneras debemos de dar las gracias a catalunya, por la magnificación de éste plato, en mi casa la especialista en prepararlos es mi hija, y puesto a decir la verdad, los hace muy ricos, quizá es por que su marido es catalán....gracias por tu narración....saludos pacopacohttps://www.blogger.com/profile/10997931799275090934noreply@blogger.com