UNS VITRALLS DEL SEGLE XX

19 de gener de 2011

Quan se'm va ocórrer il·lustrar, des del dia de Santa Llúcia fins al de Reis, el blog amb vitralls de temes nadalencs, exactament igual que l'any passat vaig fer amb pintures sobre el mateix tema, de cap de les maneres em podia imaginar que, cercant aquestes imatges i la corresponent informació sobre elles, se m'obririen les portes d'un món fascinant i riquíssim: el dels vitralls. Tant és així que, admirador com sempre he estat de totes les expressions de l'Art, em fa una mica de vergonya pensar que, a part d'alguns dels preciosos vitralls que ens va deixar el Modernisme a casa nostra d'aquest món de colors on la llum, amb totes les gammes i intensitats amb què se'ns manifesta, és part essencial d'una obra d'Art, pràcticament no en sabia res..., però és que res de res!

No és que vulgui dir amb això que ara ja en sóc tot un expert -ni de bon tros!-, però confesso que estic cada dia més i més fascinat per aquest món de llums i de colors, fins al punt que vaig arribar a sentir-me engavanyat a l'hora de triar la imatge diària, ja que aquesta havia de ser forçosament sobre un tema nadalenc, i m'havia d'estar de poder mostrar moltes altres imatges, precioses!, que dia a dia anava descobrint i que res tenien a veure amb el tema de Nadal.

Una de les imatges de les quals parlava és aquesta:

Vitralls de l'Església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


En aquesta imatge s'hi veuen dos dels vint-i-quatre vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande, una petita població (2.748 habitants censats el 2008) de la regió francesa anomenada Xampanya-Àrdenes, al departament d'Aube. L'església va ser començada a construir el segle XIII, i al XVI es va donar per acabada. D'aquestes vidrieres em va sorprendre, sobretot, que l'audàcia de formes i de colors s'avenien perfectament amb un interior tan auster, i aquesta, encara que contrastant, bellísima comunió em va agradar, tant, que vaig començar a buscar-ne informació, la qual em va resultar molt interessant, tant és així que n'és la causa que m'hagi decidit a dedicar-li un post.

La regió de la Xampanya-Àrdenes, la capital de la qual és Reims, pot vantar-se de ser una de les regions amb un més alt nombre de vitralls de gran qualitat de totes les èpoques (a partir del segle XIII fins als nostres dies), no solament de França, sinó de tot el món.

Vegem aquí, per exemple, els vitralls del segle XIII del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims:

Vitralls del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims (segle XIII).

i un detall d'un d'ells:

Detall d'un vitrall del Cor de l'Abadia de Saint Rémi, a Reims (segle XIII).


i aquí sota, el rei David, detall del vitrall dedicat a l'Arbre de Jesé, també del segle XIII, a la catedral de Troyes.

El rei David, detall del vitrall dedicat a l'Arbre de Jesé a la catedral de Troyes (segle XIII). title=


Un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial va destrossar, a l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande, la totalitat dels vitralls que feia poc havien reemplaçat els que també havia destruït un altre bombardeig durant la Primera Guerra, vitralls, aquests darrers, que havien estat dissenyats per Maurice Denis.

De l'any 1992 al 2000 es van realitzar importants treballs de restauració en aquesta església, la qual havia estat declarada d'Interès Històric l'any 1840. Gràcies a la donació d'un ciutadà de Villenauxe -Maurice Boulle-, el qual havia deixat dit en el testament que va redactar l'any 1979 que totes les seves propietats, un cop ell mort, passessin a la Comunitat perquè aquesta les vengués quan creiés convenient i així, amb els diners obtinguts, poder finançar la col·locació de nous vitralls a l'església, l'any 2003 es va convocar un concurs per a tal fet, concurs que va guanyar el polifacètic artista britànic David Tremlett amb un projecte per a la realització del qual comptava amb el prestigiós taller Simon Marq, vitrallers des del segle XVII ubicats a la ciutat de Reims.

La intenció primordial del projecte de Tremlett era la de portar color a l'interior del temple, on la llum natural ja hi entra a gavadals gràcies als vint-i-quatre finestrals que hi té oberts a tot el voltant:


La presència del tons blavosos volen significar la puresa de Maria,

Vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


i la de tons vermellosos, la sang vessada per Jesucrist:

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

L'aire,

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

l'aigua,

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

així com la terra i el foc hi són representats en un abstracte vocabulari geomètric:

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

Villenauxe-la-Grande, en plena Xampanya francesa, té una llarga tradició viticultora, però les excel·lents argiles de les seves terres han fet que la ceràmica hi tingui també un paper primordial en l'economia, i és per això que Tremlett va voler deixar constància en els seus vitralls del treball de la gent de Villenauxe: punts rodons en referència al raïm,

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


i juxtaposició de blocs per referir-se a la ceràmica:

Vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.


Per la banda dreta de la façana del temple, la llum hi entra a través d'un vitrall on, a més a més dels colors blanc i negre, el color blau turquesa és el predominant, i la llum que l'atravessa il·lumina la pila baptismal que hi ha a la capella de la mateixa banda just quan s'hi entra. És la Llum que ve a il·luminar l'aigua, font de l'espiritualitat i de la materialitat de la vida:

Vitrall de l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Villenauxe-la-Grande.

Són, tots plegats, dos-cents metres quadrats de superfície la que ocupen els vitralls de l'església de Sant Pere i Sant Pau, pel que està considerada com una de les obres més importants de la vitralleria de tot el segle XX i, com és natural, el tresor més preuat dels habitants del petit poble de Villenauxe-la-Grande, que tenen obertes les portes d'aquest temple durant tot l'any perquè es pugui visitar de forma gratuïta.

LES MANS

11 de gener de 2011


Fa un parell o tres de mesos que vaig llegir (em sembla que va ser a El Periódico), una interessant entrevista que li van fer a una model publicitària , la qual deia haver fet ja més de mil espots, però no pas perquè la seva imatge encaixés dins un perfil més o menys determinat, sinó perquè aquella noia (em sap greu no recordar com es deia) tenia unes mans perfectes per a les necessitats de comunicació que aquestes poden arribar a tenir i que tan ben estudiades tenen en el món de la publicitat.


Per posar un exemple, la model explicava en aquella entrevista que a la celebrada campanya del iogurt Danone (la dels “Cossos Danone”) i on hi sortia la Cindy Crawford, en un moment determinat, l'espectacular estrella nord-americana obria la nevera per agafar-ne un iogurt... Doncs bé, les mans que, mitjançant un primer pla, l'espectador veia que agafaven aquell iogurt no eren les de l'estrella nord-americana, sinó les d'ella, ja que publicitàriament és molt important la manera amb què l'espectador, d'una forma totalment inconscient, veu com es tracta, amb les mans, un producte.


La noia continuava explicant que agraïa al fat haver-li atorgat unes mans tan perfectes i, alhora, tan expressives fins al punt de pensar que una bona manera de demostrar aquest agraïment seria la d'aprendre el llenguatge de les mans que utilitzen els sordmuts. El va estudiar i, quan en va tenir un bon domini, va anar a una parròquia de Barcelona on cada diumenge es celebra una missa per a fidels amb aquesta discapacitat per a oferir-se com a voluntària per, des de fa deu anys i fins avui, llegir-hi les lectures.

Em va emocionar molt que els sordmuts li diguessin que, amb els moviments de les mans a l'hora de confegir els signes amb què ella s'hi comunica, els semblava que aquests signes els hi arribaven dansant. Em va semblar, simplement, meravellós saber que de la mateixa manera que els que no tenim aquesta discapacitat discernim diferents matisos en les veus -i no parlem ja dels cecs, que pràcticament totes les “imatges”que els arriben de les persones són a través de la veu- la forma amb què s'expressen els signes dels sordmuts poden també provocar que els receptors hi copsin diferents matisos com per exemple que, en el cas d'aquesta model publicitària, la informació que els transmet els sembla que els hi arriba dansant.

És indubtable que les mans han tingut un paper fonamental en l'evolució de l'home, ja que és gràcies a elles que aquest va poder polir les pedres per a utilitzar-les com a instrument de caça per a la seva subsistència, gràcies a elles es va poder crear la paraula escrita, i és gràcies a elles que els cirurgians poden utilitzar el bisturí o podem gaudir del so, posem per cas, d'un piano.


La paraula és utilitzada en nombroses locucions per determinar actituds, comportaments, situacions... Diem, per exemple, que els malgastadors tenen la mà foradada; quan necessitem ajut demanem que ens donin un cop de mà; tenir les mans brutes o les mans netes no sempre té a veure amb la higiene..., i així podríem estar-nos una bona estona pensant expressions on hi intervé la paraula , però ho deixarem aquí mateix perquè no era d'això del que, des d'un bon principi, volia parlar en aquest post.

No; tot plegat ha anat sorgint perquè volia parlar d'unes mans, unes mans que, malgrat ser en realitat les veritables protagonistes d'aquest post, m'ha fet gràcia que hi passessin un pèl desapercebudes. Em refereixo a les mans que figuren a les imatges amb què s'ha il·lustrat el post.

No sé si a mida que l'heu anat llegint també heu anat ampliant aquestes imatges. Si no ho heu fet, us suggereixo que ho feu ara: amplieu-les i observeu-les amb molta atenció..., perquè s'ha de ser un gran observador si a primer cop d'ull s'endevina que no són pas els retrats d'unes mans... Bé, en realitat sí que ho són, els retrats d'unes mans, però són uns retrats pintats a l'oli pel pintor hiperrealista basc Javier Arizabalo, del qual, si us ve de gust, podeu veure en aquesta pàgina més imatges de la seva obra i, veient-les, bé podrem dir que a l'hora de pintar mans, Javier Arizabalo hi té la mà trencada.

A PROPÒSIT D'UNS VITRALLS NADALENCS

6 de gener de 2011

Douglas Strachan. Adoració dels Reis i dels pastors (entre 1929 i 1945).
Església de Sant Oswald, Hotham. East Yorkshire (Anglaterra).

A Sant Oswald, la parròquia del petit poble anglès de Hotham (Comtat de l'Est de Yorkshire; 256 habitants segons el cens del 2001), sis dels finestrals que hi ha són obra del genial vitraller escocès Douglas Strachan.

La imatge d'avui, reservada pel darrer dia perquè sigui un digníssim colofó del que hem pretès que fos una petita però variada i, alhora, prou significativa mostra virtual de vitralls amb temes nadalencs, correspon a un detall d'un dels esmentats sis finestrals realitzats per Strachan, concretament al dedicat a la Nativitat.

Ens agradaria manifestar a través d'aquest post la gran satisfacció per l'interès i per la magnífica acollida que ha tingut, sobretot per part dels lectors habituals del blog, aquesta petita mostra diària, la qual ens ha servit per a obrir les portes al fabulós i riquíssim món del vitrall, un món on hi té un protagonisme essencial la llum, la qual, a l'inrevés del que li passa a la pintura, no se'ns mostra presonera dins el marc d'un quadre sinó que, completament lliure, s'involucra mitjançant totes les gammes i intensitats que és capaç d'oferir per sentir-se part implicada d'una obra d'Art.

A la columna de la dreta hi deixarem durant uns quants dies el botó d'enllaç (Vitralls de Nadal) que us portarà a una pàgina on hi trobareu els vint-i-cinc vitralls que, des del dia de Santa Llúcia, han anat il·lustrant, dia a dia i fins avui, el blog, una pàgina, aquesta, on també podreu ampliar les resolucions de les fotografies per poder observar-les, si així ho desitgeu, amb més detall.

De debò que és un plaer el temps emprat buscant i rebuscant bones imatges i informació de les mateixes només pel fet de copsar l'interès que tot plegat ha anat suscitant.

Moltes gràcies!

FELIÇ ANY NOU!

1 de gener de 2011



A punt de gaudir amb el Concert d'Any Nou, que des de Viena dirigirà enguany el jove director austríac Franz Welser-Möst, i que com a homenatge al gran compositor romàntic hongarès Franz Liszt, de qui durant aquest recent estrenat 2011 es commemorarà el dos-cents aniversari del seu naixement, l'Orquestra Filharmònica de Viena interpretarà el Vals Mefisto nº1, i a punt també, mentre l'escoltaré per la ràdio, de preparar un arròs a la cassola pels sis que avui serem a dinar a casa, us deixo aquest vídeo que, després de mil-i-una peripècies, per fi he pogut penjar a You Tube.

Es tracta d'una de les meravelloses corals de l'Oratori de Nadal, de Johann Sebastian Bach, pertanyent a la Cinquena Part d'aquesta magnífica obra: Ehre sei dir, Gott, gesungen (Que glòria, oh Déu, us sia cantada), interpretada pel Wiener Sängerknaben (Petits cantaires dd Viena), el Chorus Viennensis i el Concentus Musicus Wien, sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt.

Mentre escoltem aquesta preciosa coral, en la que hi ha uns deliciosos diàlegs entre dos oboès (l'instrument musical que més m'agrada i que Bach tant excelsament va utilitzar) i les cordes, podrem passejar la vista a través de dos tapissos d'escenes nadalenques.

El primer és un tapís del segle XV, i tot i que pertany al tresor de la Catedral de Sens, a la Borgonya, en l'actualitat està dipositat al Museu de la citada ciutat francesa, i el segon, exposat al Museu del Vaticà, és un tapís del segle XVI realitzat a partir d'un cartró pintat per Rafael.

Amb aquest You Tube us desitgem que aquest any que tot just comença us sigui a tots venturós, però no voldríem deixar passar aquesta felicitació sense esmentar un fet que ens ha omplert de joia: el naixement, el passat dia 27, d'una nena. Es diu Isabel i és la primera filla de l'amic Titus -l'autor del blog El imperio de los sinsentidos-, i de la seva dona. Per molts anys, parella!, i permeteu-nos que sigui a la Isabel a qui, amb tota la il·lusió, dediquem aquest vídeo.

FELIÇ ANY NOU!

Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

 

  

 

 

 
INICI FINAL