BON NADAL!

25 de desembre del 2010

Capitell romànic (S. XII).
Església de Saint Trophime. Arle (Provença)

Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor...

Aquests versos de Josep Maria de Sagarra, uns dels poquíssims versos que un desmemoriat com jo es sap de memòria, serviran per introduir aquesta felicitació nadalenca en forma de post que l'Anna Maria i jo hem preparat, amb la il·lusió de sempre i malgrat que aquests dies siguin dies tan propis d'anar de corcoll, per a tots els que entreu a casa nostra.

La imatge que l'encapçala és la d'un capitell romànic de l'església de Saint Trophime (Sant Tròfim), d'Arle (Provença), on hi ha representada la Nativitat; la lectura del Cant Final de El Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, així com un vídeo amb el primer moviment de l'Oratori de Nadal, de Johann Sebastian Bach, vídeo, aquest, il·lustrat amb pintures de El Greco, Rubens i Tintoretto, és la forma que hem triat per desitjar-vos a tots un bon Nadal.


EL POEMA DE NADAL
(CANT FINAL)

Va ser una nit que va florir l'estrella,
i va néixer l'Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...
I fa molt molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit, per atiar l'oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat, prou s'afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit, tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para,
pell d'home arrossegada pel corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d'esperit.
I ens dóna un punt d'humilitat de cendra
per estimar un racó dintre l'espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”,
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l'any la mesquinesa ens fibla,
i l'orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser homes de bona voluntat!
Josep M. de Sagarra




AVUI ÉS SANTA LLÚCIA

13 de desembre del 2010

Avui, 13 de desembre, Santa Llúcia, és el dia en què tradicionalment es comença a fer els pessebres a les cases i a guarnir-les de cara al Nadal per considerar-se aquest data com la que obre oficialment aquestes festes.

Així, doncs, i per unir-nos a aquesta tradició, avui inaugurem la mica d'ornamentació nadalenca que ha confegit l'Anna Maria pel blog, en el qual, sota la il·lustració de l'encapçalament, cada dia i fins al dia de Reis, hi posarem, tal i com l'any passat ja vam fer amb diferents pintures, la imatge d'un vitrall on s'hi representi alguna escena nadalenca.


El primer dels triats és un fragment d'un vitrall del segle XIV -restaurat al XIX- pertanyent al finestral dedicat als Goigs de la Mare de Déu, de l'església anglicana de Tots els Sants, a la ciutat medieval de York, la capital del comtat de Yorkshire, al nord d'Anglaterra, on s'hi representa la Nativitat.

Si bé la intenció inicial era que avui sortís també un post dedicat al frontal de l'altar de l'església romànica de Santa Maria d'Avià (Berguedà), el cas és que m'agradaria acabar-lo d'arrodonir i treure'l tan bon punt el tingui completament enllestit, però per aquest fet avui no podíem trencar la tradició que marca el dia de Santa Llúcia.
Pàgines següents Pàgines anteriors Pàgines principal

lectors


Facebook Twitter Subscripció al feed Rebeu les actualitzacions al vostre e-mail
Vitralls de Nadal
REBITAR. Arquitectura. Reformes i rehabilitació d'edificis.

 

  

 

 

 
INICI FINAL