HOLA A TOTHOM

29 de setembre de 2009

No sé si havent triat aquest preciós You Tube com a il·lustració per a endegar aquest nou blog seré més o menys original. El que sí crec saber, però, és que el que en podríem dir “l'esperit” de la lletra d’aquesta cançó d’en Jaume Sisa casa molt bé amb les intencions del, també diguem-ne, “esperit” que m’agradaria que tingués aquest nou blog, i és amb aquest esperit (ara ja escrit sense la precaució de fer-ho entre cometes) que us dono la benvinguda a Ca l’Assur.

Així , doncs, feu-me el favor i passeu...




... Passeu, si us plau, i sense cap mena de compromís, perquè de tot cor jo també us dic que casa meva (o el que és el mateix: ca l’Assur) és casa vostra, ja que sóc dels molts que creuen que, en el món dels blogs, l’esperit de compartir fa que, com canta en Sisa, jo també dubti que pugui haver-hi cases d’algú.

I com que ja només començar s’ha parlat de compartir, m’agradaria, també ja només començar, compartir amb vosaltres una il·lusió molt especial i que no és cap altra que la de fer-vos saber que l’Anna Maria, la meva dona, copsant el meu més que evident desànim a l’hora d’embarcar-me en la publicació d’un nou blog, va animar-me a fer-ho oferint-se ella mateixa a fer-ne el disseny: Un dia, davant la meva sorpresa, em va mostrar una primera prova, la qual em va agradar i, de mica en mica, l’ha anat treballant i fent que aquella prova inicial prengués cos fins arribar a aquest resultat final que teniu a la pantalla:

A la capçalera, i com és lògic, hi figura el títol del blog: Ca l’Assur, un nom, el d’Assur, que un bon dia va passar-me pel cap per utilitzar-lo com a nick i amb el que, de mica en mica i sobretot entre els amics de la xarxa que, com jo, són aficionats a l’òpera, m’ha anat identificant fins al punt que, sense adonar-me’n, he acabat creient-me que me’n dic, i encara que m’imagino que més d’un se’n riurà, confesso que m’agradaria de dir-me’n, d’Assur, el nom d’un dels protagonistes (el dolent) de Semiramide, l’òpera que potser més m’agrada de Rossini, un compositor per l'obra del qual sento una gran admiració.

Com podeu veure, a mà esquerra de la capçalera hi figura la fotografia d’una aquarel·la. La pintura original és obra d’en Rafael Pujals, a qui, malgrat ser també de Badalona, no tinc el gust –encara- de conèixer personalment, i a qui en el dia de l'estrena d’aquest nou espai faig públic el meu agraïment per permetre’m utilitzar aquesta preciosa imatge que va pintar d’un racó de la Rambla de Badalona que jo m’estimo molt especialment per dues raons: L’una és perquè just al davant del jardinet que s’hi veu, a una de les cases que hi ha a mà dreta i que no surten a l’aquarel·la, hi vivia el senyor Ramon Vall Guixeres -el senyor Vall-, un mestre a qui em vaig estimar moltíssim i a qui recordo sovint pel molt que d’ell vaig aprendre com a alumne i com a persona, i l’altra raó és perquè a causa de les obres de remodelació que hi ha previst d’iniciar en aquesta Rambla el proper mes d’octubre, en aquest lloc hi haurà un espai dedicat a la memòria d’un altre badaloní: el poeta Josep Gual Lloberes.

I ja, per acabar, també m’agradaria donar les gràcies des d’aquí als autors dels blogs d’ajuda Ciudad Blogger, El Escaparate de Rosa, Gem@ Blog, Oloblogger, Tirando Deblog, Tuneando el blog, y Vagabundia, blogs als quals tot i que ja hem adreçat de manera particular el nostre agraïment volem fer constar-lo també públicament ja que han estat fonamentals a l’hora de dissenyar la plantilla d’aquest nou blog gràcies a la valuosa i eficaç informació tècnica que publiquen. Al footer que hi ha sota de tot hi trobareu permanentment els seus enllaços.

Ja hi ha, doncs, si se’m permet el símil, una casa acabada d’amoblar; ara només cal que aquesta casa no es quedi només en el disseny i que s’ompli de contingut, i perquè això succeeixi us convido a entrar-hi i a dir-hi la vostra sempre, està clar, que us vingui de gust.
Pàgines següents Pàgines principal

 

  

 

 

 
INICI FINAL